boirina - mallorca, españa

UN NÚVOL BLANC

Senzillament se’n va la vida, i arriba

com un cabdell que el vent desfila, i fina.

Som actors a voltes, espectadors a voltes,

senzillament i com si res,

la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,

i potser, en el deixar-se vèncer, comença.

La platja enamorada no sap l’espera llarga

i obre els braços no fos cas,

l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;

només així, et deixo que ara em deixis.

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre

i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.

Molt blanc...

Sovint és quan el sol declina que el mires.

Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.

Arribem tard a voltes sense saber que a voltes

el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;

així només, et deixo que ara em deixis.

Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre

i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.

Molt blanc...